Quan Boris Izcovich va dir la paraula “pausa”, Mia Fredricksen, de cinquanta-cinc anys, va embogir. Perquè el que volia el seu marit era una pausa en el matrimoni, després de trenta anys sense adulteris i una filla encantadora. Cal dir que la “pausa” de Boris es tracta d’una francesa, companya de feina, jove i amb bons pits. Però la bogeria de la Mia no va ser més que una breu psicosi, i aquest estiu torna a Bonden, la ciutat de la seva infància, on encara viu la seva mare en una residencia per a gent gran activa i independent.

Mia lloga una casa, es relaciona amb els seus veïns, una jove que s’acaba de casar amb dos nens i un marit sospitós d'infringir maltractaments, i visita la seva mare i el seu grup d’amigues. Recupera els records de la seva infància, i descobreix alguns secrets de la feminitat d’altres generacions. També dirigeix un taller de poesia amb un grup d’estudiants, i amb tots aquests incidents, històries i vides, Mia teixeix aquesta veloç, brillant comèdia feminista, d’inesperat final...